Normalment és un lloc fred, brut i ple de restes que no es poden llençar i que cal guardar... encara que després mai tens el que necessites i has d'anar a comprar...

Però també és un lloc ple de vida, d'històries, de màquines amb logotips o frases que has llegit milions de vegades i per alguna raó tornes a llegir cada vegada que ho veus.

Suposo que tothom comença igual, però la meva rutina sempre és la mateixa. Primer les llums, òbviament, i veure on es va quedar la feina que vaig deixar ahir. No m'agrada deixar feines a mitges d'un dia per l'altre encara que de vegades és inevitable. 

L'aparell de soldar s'encén, obrim el gas i a soldar el que es va quedar puntejat d'ahir. Potser cal tallar a la tronzadora... durant l'any està bé, però a l'hivern la taladrina (el líquid que s'usa per refredar el material) acaba mullant-te les mans i si afegeixes que l'acer és un dels materials més freds les teves mans acaben gelades... i ja tens fred per tot el dia. O pot ser que el que has tallat s'hagi de soldar. Llavors tornes a entrar en calor. Fins que arriba l'estiu i et mors de calor... i no pots fer res. No et pots treure roba d'altra manera la teva pell es crema. Quan vegis un vídeo d'algú soldant de màniga curta... una de dues, o càncer de pell o és postureig...

Només hi ha una cosa que no m'agrada del taller... millor dit, no m'agrada en cap treball. Em refereixo al treball repetitiu. 

He passat hores i hores i hores de la meva vida davant d'una cisalla tallant peces a la mateixa mida, sense cap tipus d'al·licient més que de tant en tant mesurar les peces per veure que el topall no s'hagi mogut. ¿I sabeu què acabava fent? Agafava la guix que tenia per escriure les mesures i acabava dibuixant per tota la màquina... Un cop el meu pare va passar davant de la cisalla que era taronja i l'únic que va veure va ser un munt de dibuixos fets amb guix... i les peces sense tallar... quins temps.

Ara no, això ha canviat. Ara les peces que faig parteixen del meu cap, de les meves idees o fins i tot dels meus somnis. I dic parteixen perquè pràcticament no tinc plànols ni dibuixos. Començo les peces amb una idea però deixo que em portin... de vegades un tall no queda com vull i em tinc que adaptar. Altres, en doblegar una vareta no m'agrada el que veig i ho tinc que canviar... pot semblar caòtic però no puc ser més feliç que crear sense lligams.

Només et demano una cosa, confia en mi. Sé que tens una idea i que voldries veure un plànol amb totes les mesures i detalls... però millor deixa'm a mi fer el que millor sé fer... fluir. Flueix com a client, confia en el que faig; al cap i a la fi, si has arribat fins a mi és perquè t'agrada el que hagi fet anteriorment. Gaudeix del procés i flueix amb ell.