I si et desmarques de les modes i comences a decorar casa teva amb alguna cosa realment original i única? A tresde13 ens agrada seguir el nostre camí. Si dones una volta per la nostra web, ràpidament ho entendràs.
Però abans una pregunta, quantes taules de centre iguals has vist? No em refereixo a la mateixa taula, sinó al mateix disseny o concepte. Sempre passa, algú té una idea, crea una peça i la resta segueixen els mateixos passos. El resultat? Tothom amb (més o menys) la mateixa taula.
No ens enganyem, una taula compleix una funció i necessita uns elements bàsics, però res ni ningú ens obliga a fer sempre el mateix.
Els elements bàsics són fàcils, un sobre de fusta o acer més o menys pla i unes potes que el sostinguin, a partir d'aquí... Pots utilitzar fusta de pi, de noguera, de faig, o del que més t'agradi. Cada fusta té unes característiques pròpies. Jo visc a prop del Mar Mediterrani, no et sorprengui que faci servir pi, ja que és la fusta que puc trobar més fàcilment. Des del meu jardí, al bosc que tinc davant de casa o passant pel pati del meu taller, el pi sempre està present. Les seves vetes són boniques i la seva mal·leabilitat permet donar-li les formes que imagino.
Fa poc em van demanar que fes una taula partint d'una làmina que una clienta es va trobar en un bosc del País Basc. Aquell tros de fusta de pi per si mateix no tenia 'valor'. Qui estava treballant al bosc el va deixar allà per no trobar-li 'valor comercial'. Però algú va decidir donar-li una oportunitat... i me'l va portar a mi.
La fusta en qüestió estava 'mal tallada'. No hi havia cap element recte en el qual poder-se recolzar. En un extrem el gruix no superava els vint mil·límetres i l'altre mesurava més de cent.
I fins aquí els 'problemes'... ara venia el moment de gaudir. Vaig decidir aprofitar les formes de la fusta al meu favor i de seguida vaig veure clar que calia 'reforçar' visualment la part fina. Vaig fer una mena de grapa d'acer que seria un puntal de la taula. Les potes serien d'acer, això ho tenia clar des del principi. La fusta de pi, sent més tova que la de roure o noguera, em permetria treballar més còmodament.
I les altres dues potes? No sé per què, però des del principi em vaig imaginar aquesta taula amb tres potes, no amb quatre com són la majoria. Vaig tallar un tub de vint mil·límetres quadrat, vaig fer unes potes, les vaig posar a la fusta... però no m'agradava. No quadrava amb la resta. El puntal d'acer seguia marcant la línia del disseny i no em deixava avançar. Fins que ho vaig veure. Havia de seguir pel mateix camí que el puntal. Vaig retrocedir i vaig desmuntar les potes de tub i vaig tallar les baranes d'acer negre que tan bé havien funcionat amb el puntal.
Les tres potes anaven a marcar el disseny. De triangles n'hi ha molts, i la majoria utilitza l'isòsceles, que dona una harmonia visual al conjunt... però no seria així en aquesta taula. A primera vista algú podria dir que la taula està 'torçada', almenys les seves potes. Però si li dones una volta i mires des d'una altra perspectiva veuràs tres elements. El primer, la fusta de pi. Salvatge, forta, i de color clar tractada amb vernís ecològic. El segon, el puntal d'acer negre amb la seva 'grapa' amb dos cargols que aporta 'seguretat' al disseny. I el tercer, les altres dues potes, d'acer negre que formen un conjunt. Amb formes triangulars acabades en punta, amb una base fina en el vèrtex del triangle per recolzar suaument i lleugerament al terra.